top of page
logo.jpg

els miracles existeixen

Em defineixo com una persona atea, agnòstica i descreguda. Sols crec en el que veig. I, òbviament, no crec en els miracles. Però he de reconèixer que existeixen. El dia es va aixecar plujós, ennuvolat, gris i fred, el terra estava moll i enfangat. Ja havíem cancel·lat la sessió fotogràfica de la Irene uns dies abans per culpa del temps i tot apuntava que ho hauríem de tornar a fer. De cop i volta, la mare, l'Helena, no fa marxa enrere. "Hem de quedar", em deia, "sortiran unes fotos precioses". Jo no ho tenia clar. Tot al contrari. Em temia un fracàs previsible. Però de cop i volta, minuts abans de començar a fer fotos, una escletxa es va obrir al cel i va desplegar un ventall de colors i llums espectaculars. No em podia creure el que estava passant. Sí. Van sortir unes fotos precioses. Insisteixo. No crec en els miracles... però existeixen.

bottom of page