Una història positiva es converteix en un blanc de crítiques ofensives. Hi ha alguna cosa a la societat digital que no funciona bé.
No em deixarà mai de sorprendre la mala llet que s'amaga darrere de les xarxes socials. Conductes que no mostraríem gairebé mai en públic, les exhibim sense pudor amb una piolada irreflexiva i gairebé sempre d'amagat. Sembla que d'això es tracten les xarxes: de destruir.
Fa unes hores he publicat amb el diari ARA una petita gran història sobre en Xavier Bustos, un jove lleidatà de 17 anys que després d'uns quants estius treballant a la fruita i a l'hostaleria, ha decidit aquest cop crear una nova marca de samarretes. Sí, amb l'ajuda dels seus pares, va fer una inversió per adquirir unes 300 peces de roba, hi va cosir un logo de disseny propi i n'ha venut pràcticament totes després de setmanes d'esforços, gairebé buscant clients porta a porta. La història s'ho val. És un testimoni d'èxit d'un adolescent que prefereix fer un pas més enllà i, sí, torno a dir, amb l'ajuda dels seus pares, aixeca un petit negoci profitós per tancar-lo ara al setembre per reprendre els seus estudis de batxillerat.
Però a les xarxes, la majoria de comentaris han estat completament despectius, insultants i ofensius, atacant bàsicament el fet que el jove hagi estat ajudat per la família i menystenint tota capacitat d'esforç i de creativitat que hagi pogut tenir el jove emprenedor.
A part de què lamento aquesta mala llet que es respira, em fa pensar molt sobre la doble moral de molts lectors que sovint critiquen la manca de notícies positives a la premsa i d'històries que parlin d'èxit i d'una actitud interessant davant la vida. I quan en tenen una, la trepitgen.