Temporers fora de temporada

Acollim ucraïnesos que fugen de la guerra i ignorem centenars d'africans que fugen de la misèria dormint en granges abandonades

Un home a una granja de porcs abandonada del Segrià, que comparteix amb unes altres nou persones. © Albert González Farran

La moral és sovint juganera. De vegades ens fa tenir unes conviccions molt clares sobre un tema, que contradiuen unes altres que creiem des de molt abans. I així som els humans, contradictoris. Si no, no seríem humans.

Entre el Segrià i la Noguera hi ha, com a mínim, 200 persones que malviuen a granges abandonades i antics coberts. Passen l'hivern tan bé (o malament) com poden per tal d'arribar vius a l'estiu i tenir aspiracions de tornar a a ser contractats a la campanya de la recollida de la fruita. Són els temporers fora de temporada, aquells que probablement no tenen permís de residència i no se la volen jugar gaire. Es passen els mesos de fred aprofitant el que troben, sobrevivint de la caritat i convivint en lloc inhòspits. I la societat se gira d'esquena. Coneixem i acceptem aquest col·lectiu, la majoria procedent de l'Àfrica subsahariana que fuig de les misèries, de la pobresa i de la fam, per tal de guanyar-se una oportunitat a casa nostra. No els ho impedim, però tampoc els donem un cop de mà gratis.

Tot això passa des de fa molts anys, però ara es dóna en un moment convuls en què els europeus estem coneixent la por. Ucraïna, un país gairebé veí, molt connectat amb la nostra economia i la nostra cultura, està sent ultratjada per l'exèrcit rus. Una onada de solidaritat ha envaït les nostres consciències, estem acollint refugiats sense miraments i l'administració està gestionant la seva integració exprés. Això està molt bé, però xoca amb una doble moral gairebé de tints indecents.