Discapacitats i desplaçats

Als països que travessen greus dificultats, els més dèbils són els que ho paguen més car.

Levi Sunday, president de l’associació de cecs de Juba, Sudan del Sud, llegeix un llibre en Braille. Foto de l’Albert Gonzalez Farran, AFP

S’aplica una llei natural molt dura en aquells llocs on hi ha injustícia, guerra o fam o tot a la vegada, com és el cas del Sudan del Sud.Els discapacitats d’aquest país, cecs, sords, muts, paraplègics, malalts mentals o simplement aquells que han sofert les conseqüències de l’actual guerra civil, estan totalment abandonats a la seva pròpia fortuna. No hi ha cap llei específica al país que els protegeixi, que reconegui els seus drets i, fins i tot, s’aplica contra ells una discriminació social i cultural que és pràcticament impossible de superar. No tenen gaires eines per superar les seves limitacions, molts els rebutgen o se’n riuen per la seva aparença física, no existeix cap cobertura governamental i l’atenció mèdica pública és pràcticament inexistent. Gairebé tots s’exposen a la bona disposició dels seus familiars i veïns que cuiden d’ells fins que, qui sap si en un futur pròxim, s’apliquin les condicions perquè puguin valdre’s per ells mateixos i contribuir al desenvolupament del seu país.