La velocidad de la luz


Aquesta novel·la de Javier Cercas va de menys a més, com si d'una pel·lícula es tractés. I és que té alguna cosa cinematogràfica, veure com es van construint els elements necessaris per a entendre que a el final [atenció SPOILER] no és més que una autobiografia apòcrifa de el mateix Cercas: el seu èxit novel·lístic (sobretot el de Soldats de Salamina), la seva connexió amb Girona, amb el món acadèmic, l'escriptura ... el puntàs de dir [SPOILER] que el final de la història no és més que el que es llegeix, ens fa reflexionar sobre el gènere de la meta-història. Parlar de si mateixa. Però això no ho sabem fins que entrem a la recta final de la història. I tot això, va acompanyat de molts elements narratius que li donen a la ficció una lectura imparable. Es tracta d'una de les millores novel·les que he llegit de Cercas (per no dir la millor) en què l'ésser humà s'analitza fins al més precís detall: l'amor, l'odi, la vida, la mort, la solitud, el fracàs, l'èxit ... és un còctel explosiu d'emocions que entreteixeixen una història ben començada i millor acabada.

0 views0 comments

Recent Posts

See All