Una història d'amor

Isidre Aran ha protegit el seu ramat al Soleràs durant 40 anys i, en la seva lluita per la supervivència, s'ha topat amb amors inesperats

A la dreta, Isidre Aran amb el seu fill Isidre (esquerra) i la seva actual parella Carmina Pardo.© Albert González Farran

Aquesta és una història d'amor autèntica, mereixedora d'un guió cinematogràfic. Tot comença fa més de quaranta anys quan l'Isidre Aran, un pagès de tota la vida del Soleràs (a les Garrigues Altes) tenia una granja de porcs que, amb la pressió dels mercats internacionls i les grans empreses integradores, va quedar obsoleta.

El seu fill, també anomenat Isidre Aran, va convèncer el seu pare per tancar l'explotació i dedicar-se a la pastura. Sense cap experiència ni coneixements, el jove Isidre va comprar tres ovelles. I al cap de molt poc temps, dues se li van morir. Semblava que el projecte estava abocat al fracàs. Però el noi va persistir. No volia tirar per terra uns ideals que volien demostrar que el sistema capitalista no era l'únic vàlid en aquest món de bojos. Així que va comprar una dotzena d'ovelles de més baixa qualitat, fins que va topar amb un empresari aragonès que, segurament sorprès per les conviccions del jove adolescent, va fiar-li un ramat sencer.

Aquesta història comença amb un amor incondicional d'un jove emprenedor per una manera de fer, per una manera de pensar, per una manera de viure. Va passar-se desenes d'anys estimant-se les seves ovelles i educant el seu fill únic (també Isidre Aran) perquè també se les estimés. I aquell amor va créixer fins que es va topar amb altres companys de viatge. Alcaldes i pagesos van anar creuant-se pel camí i li oferien els seus cultius i restes vegetals perquè continués alimentant els seus animals, que ja freguen els 2.000.

L'Isidre Aran, que ara ja té 59 anys, va conèixer fa poc l'amor de la seva vida. Ho va fer, és clar, gràcies a les seves ovelles, quan practicava la transhumància al Vilosell. Allí viu la Carmina Pardo, amb qui ara manté una relació sincera i a qui li ha contagiat el fervor per un model de vida i una forma de pensar autèntiques.

Aquesta llarga història d'amor, però, corre ara el perill d'ensorrar-se. La burocràcia administrativa i els pocs ajuts a la ramaderia extensiva com un dels pilars de salvaguarda del territori estan exposant el seu projecte a una mort injusta. Si la societat no es creu de debò les històries d'amor, aquelles que són de debò (no les que ens volen vendre a Hollywood), aleshores estem malmetent un dels llegats més importants del nostre patrimoni.

Si voleu conèixer una mica més sobre aquesta història, podeu llegir l'edició 665 del SomGarrigues.