Televisió de Catalunya va sorprendre (i empipar) gairebé tot el sector porcí català amb l’emissió a principis d’any d’un treball periodístic que denunciava la ingent producció càrnia al nostre país. Sota el suggerent títol de Porca Misèria, els autors del documental van fer una radiografia titllada per molts de parcial i tendenciosa. És cert que aquest treball obvia la gran complexitat del sector porcí, però parteix d’una realitat en la qual tothom hi està d’acord: la producció es troba als límits. El mapa de granges està literalment saturat a Catalunya, tant a conseqüència d’un ràpid augment del bestiar durant les darreres dècades (atret per uns beneficis econòmics suculents), com per unes normatives mediambientals que restringeixen cada cop més la proliferació de noves explotacions. La situació està provocant ara un canvi en el mapa productiu del nostre país, afavorint la concentració de les granges (cada cop més grans i rendibles) en poques mans. Les explotacions familiars, les de tota la vida, aquelles que històricament ajudaven els agricultors a sobreviure, està desapareixent de mica en mica i venent-se a les grans firmes càrnies. La manca de relleu generacional i la imposició d’un mercat que exigeix una producció mecanitzada i intensiva estan afavorint únicament les multinacionals i els grups d’inversió i relegant el ramader a ser un simple peó.
Aquesta és la crua realitat que està oferint el camp català, no sols en el sector porcí, sinó de forma general en l’àmbit agroalimentari. Els mercats internacionals, la sequera, l’augment de costos i (novament) la manca de relleu estan fent que el camp s’aboqui al latifundisme i, en conseqüència, al canvi d’un paisatge que després està ocasionant fets com les inundacions i riuades que es van viure a Ponent a principis de setembre.
En nom d’una sobirania alimentària que al nostre país es troba en cures intensives i de la preservació d’un model productiu sostenible, tant per al medi ambient i com per a les classes mitjanes, caldria que l’administració intervingués i ordenés els desequilibris del sector agroalimentari català. I això hauria de passar abans que s’arribi a un punt de no retorn, abans que s’extingeixin del tot els petits ramaders o agricultors, els únics capaços de preservar un model més equilibrat, que freni la intromissió de les grans empreses terratinents o els grups inversors multinacionals disposats a imposar la seva desfrenada realitat.
Comments