En primer lloc cal reconèixer que llegint aquest llibre s'aprèn a desaprendre. Ser pare és un terreny que per a molts és desconegut i Míriam Tirado demostra amb el seu manual una manera de ser pare basada en l'amor, la comprensió, el respecte i l'honor a la infància. Es desaprèn la forma tradicional d'educar els nens i nenes per omplir el buit amb una forma revolucionària que obre les portes a un món millor. Tots els coneixements d'aquest llibre estan perfectament explicats, des de la sinceritat de la seva autora, es nota de ple i arriba molt bé.
Dit això, cal dir que Míriam Tirado es repeteix fins a la sacietat en els aspectes de la seva metodologia. És una llàstima que insisteixi tant en la informació, quan ja l'ha donada un cop. Em dona la sensació que tracta al lector com a un estúpid que no entén les coses a la primera i repeteix, repeteix i repeteix el mateix fins a fer-se avorrida. O bé ens tracta d'idiotes (que crec que no és així) o és que no és conscient que el contingut del seu llibre es pot reduir a una desena part (sí, a una desena part) i convertir-lo més aviat en un article llarg. A mi m'hauria agradat més.
M'han avorrit els paràgrafs titulats "EXPLORA" (vaig deixar de llegir-los quan ja en portava tres o quatre). Em grinyolen i em sonen a llibre d'autoajuda, que no són necessaris. Seria preferible que destinés aquests consells al seu blog particular, per a aquells que la vulguin seguir més estretament. Però no necessitava jo lliçons, sinó coneixements. De fet, tot això no és un "pecat" únic de la Míriam Tirado. Ho he vist en gairebé tots els llibres i manuals sobre la criança. Quina llàstima que sigui així.
Per no deixar mal gust de boca al meu comentari, que segueixo considerant positiu, acabo recomanant altament l'últim capítol del llibre (12), sobre l'amor i la dependència. És de fet un resum molt ben explicat i agradablement transmès, basat en una filosofia de vida que m'ha convençut i intento aplicar.
Comments