Solitud


Després d'uns 25 anys, he rellegit aquesta obra mestra de la literatura catalana. L'única novel·la que va escriure la Víctor Català és sense dubte la millor escrita de tota una generació modernista. I espero, abans de morir-me, de tornar-la a llegir, perquè segurament trobaré noves coses abans desapercebudes. Sols em recordava [atenció SPOILERS!] de la violació final de l'Ànima, la representació de la natura fosca i animal. Però havia oblidat l'assassinat del pastor i molts detalls més. Però a part de l'argument, el que he redescobert amb més il·lusió i sorpresa és la visibilitat de les descripcions. L'autora detalla tant bé no sols les escenes sinó també els sentiments que permet d'entrar-hi amb una increïble facilitat. És més que una visió cinematogràfica. Les seves descripcions es poden gairebé tocar, olorar i sentir. Sobretot al final, quan la Mila, derrotada però alhora empoderada per primer cop en tota la història, decideix fer un cop de porta. Una obra genial que a més, amb la violació final, té un punt d'actualitat que meravella.

1 view0 comments

Recent Posts

See All