El bateria de Els Pets, Joan Reig, demostra una qualitat humana impagable, en una època difícil de trobar
Sovint els músics que estan de gira atenen els periodistes el mateix el dia del seu concert, entre les proves de so i el sopar, en un moment en què a uns i a altres costa concentrar-nos. Tot amb presses i poc temps. Però amb en Joan Reig, l'incombustible bateria de Els Pets, no va ser així a Arbeca. El dia de la seva actuació (que finalment va ser el 4 de desembre) ell estava massa ocupat per atendre'm. I, enlloc de declinar la proposta, va decidir venir expressament a Arbeca uns dies abans per parlar amb tranquil·litat. Va agafar el seu cotxe des de Constantí i en una hora es va plantar un dia qualsevol a mig matí davant del restaurant la Placeta per petar la xerrada sobre la seva vida i la seva música. A part, va tenir temps per conèixer el poble i deixar-se fotografiar amb els qui li demanaven. "Des de l'inici de Els Pets, nosaltres érem dels que anaven sempre a tots els pobles petits que ens ho demanaven, a les revistes locals i a les ràdios municipals", diu Reig, "ens agradava recórrer el país perquè la gent ens ho agraïa molt".
Quan ens fem grans, acabem mesurant la qualitat humana de les persones no sols pel que fem, sinó també pel que demostrem fer. És a dir, per aquelles accions que venen de la pròpia voluntat i que no estan pensades sols en el benefici propi. En un present en què les xarxes socials són majoritàriament hedonistes, s'agraeix un toc d'humanitat, d'aquella de carn i ossos.