Hi ha un festival que és com l’NBA del fotoperiodisme. És el Visa Pour l’Image que se celebra cada setembre a la ciutat de Perpinyà (Catalunya Nord). Aquí participen els millors professionals de la fotografia de premsa que han cobert, durant el darrer any, l’actualitat més dramàtica. Però al costat d’aquest certamen, n’hi ha un altre que se celebra els mateixos dies acollit pels comerços de Perpinyà on hi tenen cabuda aquelles promeses que no han tingut cabuda a la secció oficial. Es tracta del Visa Off, pel qual jo he estat seleccionat aquest any amb un treball sobre els drames que es viuen a Etiòpia. L’oportunitat d’exposar a Perpinyà és com dir-li a un jugador de futbol que es pot entrenar amb el F.C. Barcelona durant la pretemporada; és per a un conjunt de música fer de teloner dels Rolling Stones; és com ajudar a preparar un aperitiu al restaurant del Ferran Adrià. Aquesta oportunitat no s’ha de rebutjar i, per tant, les meves 15 millors fotografies que vaig aconseguir durant la meva estada a Etiòpia el juliol de 2008 seran exposades al Restaurant l’Amphitryon entre el 29 d’agost i el 12 de setembre. Curiós contrast! Mentre els clients d’aquest prestigiós local es menjaran un bistec, unes torrades de foie o un crep de xocolata… al seu voltant tindran imatges de nens i ancians que, pel preu que estan pagant pel seu àpat, podrien viure tres mesos seguits sense gana. Però aquestes són les contradiccions de la societat en què vivim. Porto sis anys acudint sense interrupció al festival de fotoperiodisme de Perpinyà i, precisament enguany, que hi exposo per primera vegada, no hi podré ser. Em sap força greu, però són les coses de la feina. Em vaig proposar un projecte a llarg termini a Puno (Perú), on sóc ara, i ara no el puc abandonar. És precisament això que fa gran el fotoperiodisme: és com una nòria que no para mai. El fotoperiodista que es preua de ser-ho ha d’estar perseguint l’actualitat, ha de treballar, ha de pensar en projectes nous, ha de viatjar i ha de perseguir contínuament aquella imatge que pugui captivar la societat. Perquè, com em va dir un dia un mestre del periodisme, la fotografia que facis avui, demà ja serà història.