La religió, sigui quina sigui, té sempre una doble la cara. La més oficial, aquella que està escrita als llibres sagrats i que prediquen els seus líders. I la més profana, en què tothom hi creu però que pocs volen admetre. Em refereixo a aquella medicina ancestral practicada per bruixots i remeiers d’arreu del món. I el Darfur no n’és pas una excepció. Malgrat l’estricta presència de l’Islam a la societat sudanesa (el país està governat per la ‘sharia’, la llei islamica que prohibeix l’alcohol, imposa el mocador femení i castiga les conductes indecents), hi ha la creença de què hi ha problemes que es poden resoldre sense haver de passar per la voluntat de Déu. Remeis contra les malalties, les armes, els problemes econòmics i, fins i tot, els mals d’amor són a les mans del ‘fakih’, nom amb què es coneixen els remeiers de llarga tradició ancestral. És un ofici que s’aprèn amb la genètica (es transmet de pares a fills) i que, segons ells, s’ha de practicar amb honestedat i amb un coneixement profund del Corà, el llibre sagrat dels musulmans. I és que a la bruixeria sempre hi és present el component religiós. Els ‘hijabs’ (els amulets fets de pell de cabra) i les pòcimes de tinta i aigua estan fets amb missatges del Corà escrits a consciència pel ‘fakih’ i pensats exclusivament per al mal del seu client. Molts diuen que aquesta tradició és una autèntica ximpleria, però tots la practiquen. No fos cas…