Era del Darfur, dur com una pedra i afectuós com un nen. Però va morir d’una forma sobtada, que a tots ens ha sorprès.
A l’Emadeldin Rijal li deien la Roca, perquè era fort, ple de vida i d’energia. Però per dins era tou com un infant, tan pacífic i reposat que sempre es deixava portar sense queixar-se. Fa un parell de dies, sense avisar, va deixar tothom sobtat en morir-se. Va ser ràpid i fulminant i va deixar un buit a casa i entre els amics i col·legues. L’Emad era la Roca del Darfur, un home amb la integritat i l’orgull que caracteritza els homes d’aquesta terra. Estava preparat per assumir tots els reptes que se li posessin per davant i, sobretot, estava compromès a ajudar el seu poble amb les millors eines que tenia a l’abast. Se’l trobarà a faltar l’Emad. La seva curta vida va tenir un gran sentit i em va acompanyar uns anys. La seva mort ens fa adonar que aquí al món hi som una estoneta, sense gaire temps a perdre en absurditats. Fins una altra, amic.