El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona exposa, fins 13 de desembre, les imatges guanyadores d’una nova edició del prestigiós World Press Photo, l’autèntica NBA del fotoperiodisme mundial. Acudir a un esdeveniment d’aquestes característiques ens fa adonar de moltíssimes coses i, especialment, de les injustícies que tot sovint esclaten a diferents racons del món. Són els testimonis més esquinçadors capturats per fotògrafs valents que s’han exposat a nombrosos perills per ensenyar a la humanitat la cruesa de la nostra condició. Molt sovint s’ha criticat la premsa gràfica i els festivals de fotoperiodisme de jugar amb la pornografia del dolor. Moltes persones lamenten que hi hagi sempre una preponderància, gairebé morbosa, d’imatges que mostren explícitament el dolor, la fam, les mutilacions, les tortures, la guerra i la mort… En certa manera és cert, però també necessari. No hem d’oblidar que necessitem d’aquestes imatges per adonar-nos que la vida en aquest món no sols és la que veiem quan sortim de casa, sinó aquella a la que considerem ben llunyana, però que no per això deixa de ser real. Calen imatges dures, escabroses, punyents i esfereïdores perquè ens facin sortir de la nostra realitat de cotó fluix. Sense aquesta visió colpidora de la realitat, no se’n podria dir fotoperiodisme. Perquè és precisament aquesta disciplina de la fotografia la que s’encarrega de difondre realitats d’aquest tipus i deixa l’estètica en un pla secundari. Però no tot és sang i fetge. I queda demostrat amb la fotografia guanyadora del World Press Photo 2009 (a dalt reproduïda). És una imatge capturada pel fotògraf nordamericà Anthony Suau a Cleveland (Estats Units). Aquí no hi ha dolor explícit, és evident. Sols un policia empunyant una arma a l’interior d’una casa que ha estat desnonada per ordre del jutge per un impagament. Però no per això deixa de ser tant o més dura que veure un soldat mort a l’Iraq o un cos destrossat per un terratrèmol. La imatge d’Anthony Suau és la viva expressió de la crisi econòmica d’aquests temps, combinada amb la violència d’Estat i amb la vulneració d’un dret fonamental com el de tenir una llar. Són temps ben complicats els que vivim i l’esplèndida creativitat d’Anthony Suau permet copsar una tragèdia sense la necessitat de ser pornogràfic.