Fa poc, un adolescent va executar 21 nens i professors en una escola de Texas. Fa poc, els infants aixecaven escopetes de perdigons a Arbeca.
La nostra societat de vegades juga a ser justiciera. Posem el crit el cel i fem un cop sobre la taula quan coneixem la indignitat. Fam, pobresa, guerres, exilis forçats, matances i desastres climàtics fan remoure les nostres consciències i ens enutgem públicament. Però molt sovint deixem de mirar els nostres propis defectes com a col·lectiu, que en tenim molts. I ens oblidem que no estem tan lluny de les desgràcies que passen a l'altra punta del món.
El passat mes de maig, un jove de 18 anys va empunyar diversos rifles d'assalt i va executar a sang freda 21 nens i mestres d'una escola de Texas i va obrir de nou el debat sobre el consum d'armes als Estats Units. A nosaltres ens va servir per rebutjar la cultura de l'arma nord-americana, titllant-lo d'un país on sembla que una metralleta és tan necessària com un entrepà. I aquest enuig ens tapa els ulls davant escenes tan properes que fan esgarrifar.
Sense anar gaire lluny, a la Fira del Gos Caçador d'Arbeca, vaig veure (i fotografiar) infants fent punteria amb escopetes de perdigons. I estic segur que no és un fet puntual. Les armes també les tenim integrades dins la nostra societat, encara que no ens ho creiem. Sols cal veure els patis de les escoles quan de vegades els nens i nenes juguen a matar-se amb els dits en forma de pistoles.
Ens creiem jutges i ens calen encara unes quantes generacions per desfer-nos del nostre emmirallament per Rambo i el Bruce Willis dels bons temps. I això ha de començar amb una cosa aparentment tan senzilla com evitar que les armes siguin part de la nostra vida quotidiana. Encara sigui en una innocent fira de caçadors.
Kommentare