Lluny dels esdeveniments que es difonen a través dels mitjans de comunicació, al Darfur (Sudan) hi ha alguns models de convivència que podrien sorprendre, com el que es manifesta entre cristians i musulmans. En un país que es regeix sota un govern islàmic i per la sharia (el consum i la venda d’alcohol estan prohibits i les dones han de vestir el tradicional mocador), hi ha una petita comunitat de cristians (catòlics i pentecostals) que professen la seva fe en pau i convivència. És un model inaudit en una regió llargament castigada pels enfrontaments tribals i per una cruenta guerra que ha arrossegat milers de morts i milions de refugiats i desplaçats en camps de concentració. Els cristians al Darfur a penes suposen l’1% del total de la societat sudanesa, però compten amb els seus temples i practiquen assíduament les seves cerimònies religioses. No han d’amagar la seva condició, malgrat que estan rodejats d’un ambient en què tot està vinculat amb la fe musulmana. Sense ànims de polemitzar, hi ha una clara diferència en la percepció que cadascuna d’aquestes dues comunitats tenen de les càmeres fotogràfiques. Mentre que a la majoria de mesquites i llocs públics d’El Fasher (capital del Darfur) l’accés als fotògrafs està vedat, a l’única església catòlica de la ciutat (que es d’origen grec) les càmeres són benvingudes. Hi ha un evident contrast entre els que evidencien les seves pors a ser vistos i, fins i tot, espiats, i els que no tenen cap pudor a ensenyar a la humanitat la seva convicció religiosa.
