L’heroi

Ibrahim Hamid Mohamed és un dels herois anònims del Darfur. El coneix molt poca gent, però ell tampoc no està interessat en la fama ni els reconeixements. Ell tan sols es guia pel que li dicta la seva moral i això el fa encara més gran. Fa temps que el senyor Hamid, mestre de vocació, no té feina, però no per això es queda aturat. Cada dia al matí, surt de la seva cabana i camina dues hores fins arribar a l’escola d’Um Maraheik, al Darfur Nord, per ensenyar a una seixantena d’adolescents del poble. Si no fos per ell, tots aquests joves es quedarien sense educació i, o bé haurien de posar-se a treballar o bé haurien de desplaçar-se a les escoles d’El Fasher (a més de dues hores en autobús). La missió de les Nacions Unides al Darfur va construir l’any passat al poble una escola nova amb sis aules, però de moment el Ministeri d’Educació sudanès no té fons per contractar mestres. Així doncs, cada dia arriba el senyor Hamid, reuneix tant nois com noies en una sola aula (al Sudan, les escoles no són mixtes) i omple les hores del dia amb tota mena de lliçons (matemàtiques, llengua, socials, física… i fins i tot esport). “No vull que l’esforç que es va fer per construir aquest centre es quedi en no res i el vull dignificar amb el que millor sé fer”, explica el mestre. Ibrahim Hamid és d’aquelles persones que fan que la vida, malgrat les seves injustícies, pagui la pena. Fins i tot al Darfur, on sembla que l’educació és a la cua de les prioritats.