Història de l'Univers és un llibre mediocre. Entretingut, ben escrit, amb algun agosarament avantguardista que jo hagués obviat, però al final, crec que el més mediocre que he llegit d'en Pau Riba. Segurament no és més que un divertimento per a l'autor, que pren aquí el rol de pseudo-científic per analitzar la història de la creació de l'univers, dels àtoms, de les galàxies, de la terra, de l'home i apunta també detalls sobre el present (i la seva coneguda teoria del cíborg) i del futur. Molt creativa i encertada la seva visió sobre la Terra com a ésser viu, intel·ligent, un cervell format per un conjunt de milions de cervells, comparada amb un cèl·lula amb entitat pròpia. Però l'assaig no deixa de ser una visió molt limitada de la realitat, que n'obvia moltes i se salta molts conceptes científics importants i, el que més m'ha sobtat, té una visió massa occidentalitzada de l'home. No té en compte les realitats socials d'altres cultures i entorns, com podrien ser l'Àfrica o l'Amèrica llatina, que estan molt molt lluny de tot el que raona.