La feina més difícil per a un fotògraf és, sense cap mena de dubte, la creativitat. Quan cada dia s’han de fotografiar desenes d’històries de la nostra societat, quan per força s’ha d’omplir un diari, quan la rutina obliga a disposar sempre d’un ventall de fotografies atractives i punyents, quan la imatge ha de sorprendre els visitants d’una pàgina web i quan la societat de consum està acostumada a triar i rebutjar-ho tot amb presses i sense compassió, el paper del fotògraf-artista esdevé realment complicada. Diuen els entesos que tenir una idea és la meitat d’un producte i crec que es queden curts. Un cop es domina la tècnica d’una càmera, es coneix la història que s’ha de copsar i se sap mirar amb ulls de veritat, la feina més difícil per al fotògraf és aconseguir una proposta creativa. Ja sabem que tot està inventat, que és impossible sorprendre amb una novetat, però cal que els fotògrafs imaginin contínuament, no sols per mantenir desperta la societat, sinó també perquè ells mateixos no s’adormin. I la cimera de la creativitat, l’èxit més rotund, arriba quan un artista és capaç de convertir el no-res en una autèntica obra d’art. Aquí és on es descobreixen els veritables talents. Els genis. Aquells que saben convertir en or allò que sembla inservible. El seu resultat passa per convertir un fet comú, aparentment avorrit i insuls, sense substància ni atractiu, amb pocs recursos, en una fotografia commovedora i esplèndida. I això no és a l’abast de tothom. Només per als més creatius.