Escrita en 2008, però ambientada a l’Alemanya d’entreguerres, per l’estil sembla estar escrita fa cent anys (encara que no sé si amb l’original en alemany hauria tingut la mateixa sensació). El text és simple, senzill, pla i transparent ... en aparença. Almenys en la traducció al castellà, la novel·la transmet una lectura molt lligada i fins i tot alguna sensació infantil que s’endinsa en el més amagat del ser humà. El final apoteòsic [SPOILER], quan el protagonista mor i es rebel·la contra Déu i contra la patria, el Govern i la societat és d’obra mestra. Son les darreres cinc pàgines que donen sentit a tot el conjunt del text. En conclusió, l’obra és una crítica ferotge contra el sistema establert, encara que trobo que la història és massa llarga per a un desenllaç tan clar i fàcil. Crec que amb una narració breu o un conte Joseph Roth hauria tingut més que suficient per arribar a les seves conclusions.