Els 'all star' de les corals de Lleida han reivindicat més humanitat sota les màscares de la pandèmia
Sota el lema 'Som la veu, no la màscara', el Cor del Segrià, el conjunt de corals de la comarca, va voler fer ahir un crit d'auxili després tants mesos de reclusió per culpa d'una pandèmia que sembla que ho ha canviat tot. Sí, els cantants i els músics segueixen portant la màscara als seus concerts. I segurament per això, en el seu retrobament d'ahir diumenge a la Seu Vella de Lleida, organitzat pel Consell Comarcal del Segrià, van cridar més que mai. No sols van cridar perquè els sentís un públic il·lusionat per tornar a veure'ls, sinó perquè també ja estan tips de tanta por. Van demostrar que la necessitat de cantar, així com de ballar, d'abraçar, de besar, de riure i de plorar, és fruit d'una expressió humana que no hauria de desaparèixer mai, per moltes més pandèmies que ens augurin. I amb tot això, la majestuositat i la bellesa de la nau central de la Seu Vella va escriure així un nou episodi de la seva llarga història. Qui sap? Si les seves parets poguessin parlar, potser dirien que el concert d'ahir va ser un dels més emotius que han presenciat.