Una investigació de l’ONU denuncia una xarxa europea i de l’Orient Mitjà que proveeix armes al Sudan del Sud.
“Això és de veritat? Som al segle XX, no a l’Edat Mitjana”. Això ho va dir un nen jueu al seu pare quan sofrien la persecució nazi i va ser transcrita pel guanyador del premi Nobel Elie Wiesel en la seva increïble novel·la Nit. Es va publicar als anys 50, però la frase és encara vàlida en molts contextos actuals. Els conflictes a l’Afganistan, l’Iraq, Síria, Sudan i Sudan del Sud han avergonyit molts de nosaltres que ens adonem que la humanitat encara està actuant com els simis de l’edat de pedra. Però no és totalment cert. Guerres, genocidis i holocausts són més elaborats del que pensem. Els que maten i torturen en molts països, principalment a l’Àfrica, són recolzats per grans xarxes d’empresaris d’Europa, Amèrica i l’Orient Mitjà que estan fent grans fortunes. Una investigació de les Nacions Unides detalla que des de l’any 2014, empreses de Bulgària i Israel han estat venent armes al Sudan del Sud, un dels països amb la taxa més elevada d’armes entre la població i sofrint una cruel guerra civil des de fa tres anys. Em recorda molt el documental We come as friends (Venim com amics), de Hubert Sauper, que explica molt bé la hipocresia del món occidental que creu que pot donar lliçons als països africans, mentre que alimenta els seus desastres per obtenir-ne guanys suculents.