El veterà fotoperiodista barceloní Joan Guerrero va classificar fa temps els fotoperiodistes en dos grups ben diferents: els pescadors i els caçadors. Els primers són aquells que s’asseuen a la pedra del riu, llencen la canya i esperen pacientment fins que la fotografia apareix; els caçadors són aquells que van a la recerca de la imatge, sota la pressió del temps i a punt de disparar en qualsevol moment. Els primers couen els seus treballs a foc lent; els segons més aviat ho fan de forma sobtada. Però els dos tenen l’obligació professional de fer-ho magistralment, copsant el moment, el missatge i l’atractiu estètic al mateix temps. El programa Àgora de Televisió de Catalunya, dirigit per Xavier Bosch, va entrevistar ahir a la nit un bon exemple de cada categoria: Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo de l’any passat, i Emilio Morenatti, el flamant premi Ortega y Gasset 2013 de periodisme gràfic. El primer és un fotoperiodista free-lance que sol invertir molts mesos a un sol projecte; el segon treballa per a l’agència nordamericana Associated Press i encadena cobertures i viatges de forma vertiginosa, al ritme de l’actualitat més rabiosa. Durant tota una carrera professional, un pot saltar d’un grup i l’altre, al ritme dels ànims i les inquietuds que dicten les circumstàncies. Però en qualsevol dels dos casos, un s’ha de cenyir a la rigorositat, la decència i la sinceritat. Sense aquestes qualitats, un no pot ser mai un bon pescador ni un bon caçador.
top of page
bottom of page