La Rinconada és un poble del sud del Perú, situat a la serralada dels Andes (a 5.000 metres d’alçada), que en els darrers deu anys ha sextuplicat la seva població per la presència d’or al subsòl. L’or ha fet que aquest lloc pateixi un increïble dèficit social. Milers de cabanes s’han construït sense control, els carrers estan sense asfaltar i no hi ha servei d’aigua ni clavegueram. Una policia gairebé absent no pot frenar la delinqüència comuna, la prostitució il·legal i el consum de drogues. Les deixalles i els excrements s’acumulen per tot arreu i els nivells de contaminació són alarmants. La Rinconada, sota la tirania de l’or és una proposta de projecte que he redactat darrerament amb la intenció, tard o d’hora, de fer un estudi amb profunditat de la vessant més social d’aquest lloc. Ja hi vaig ser allí l’any 2009 i en només un grapat de dies vaig descobrir que La Rinconada ofereix un enorme ventall de possibilitats fotogràfiques. No sols es tractaria de fer una denúncia de la situació degradant en què l’home ha caigut en aquest indret per tal d’esgarrapar una engruna d’or, sinó també per entendre com una comunitat nombrosa es replega i s’organitza al marge de les lleis. El projecte compta amb nombroses dificultats, no sols econòmiques i logístiques, sinó també humanes. No és senzill accedir al col·lectiu dels miners (la majoria il·legals) que viuen i treballen a La Rinconada, a les seves dones i fills que hi participen, als comerciants, els distribuidors, les prostitutes, la policia… Tots ells prefereixen passar desapercebuts i no estar vinculats a una comunitat que viu a esquena dels valors humans. Veurem si les portes s’acaben obrint…