En aquesta vida no es pot estar mai parat. Així m’ho han ensenyat moltíssims veterans no sols de la fotografia, sinó també de molts altres sectors laborals. És un consell que es pot aplicar tant en l’aspecte més profesional com en l’àmbit més personal. I és que l’existència humana és massa efímera i cal aprofitar cada detall, cada oportunitat, cada mínuscula aspiració… per tal de poder realitzar-se com a individu. De ben cert, són esforços i sacrificis que, en la seva justa mesura, acaben repercutint positivament. Seguint aquest consell, ara emprenc una nova etapa en la meva vida. El diari local Los Andes de Puno (al sud del Perú) m’ha ofert l’oportunitat de col·laborar-hi com a fotoperiodista. Durant els propers mesos s’estableix un intercanvi força interessant pel qual jo també en sortiré beneficiat. Disposar dels contactes d’un mitjà de comunicació solvent (Los Andes és un rotatiu fundat l’any 1928) serà una oportunitat que m’obrirà les portes per conèixer una realitat ben llunyana: la dels nostres avantpassats colonitzadors, la dels indígenes que des de fa segles estan sotmesos als dictats d’Occident, la d’un continent que sempre es mostra convuls i despert, la d’una cultura ben interessant, la d’una realitat que aixeca passions, la d’una actualitat sempre vigent. Anem doncs a tastar-ho.