Quan la llum arriba

La fotografia té el seu component màgic. A part de ser una activitat que requereix treball, dedicació i formació constants, hi ha alguna cosa que també la fa extraordinària. Alguns dels factors (no tots) que fan que una imatge sigui excel·lent no sempre els pot controlar el fotògraf i, es vulgui o no, de vegades cal encomanar-se a la sort. Això em va passar ahir en un centre de detenció a El Geneina, al Darfur Oest. Alhora de fotografiar les cel·les, tenia l’ordre d’evitar qualsevol imatge on aparegués un sol detingut. Era difícil i limitava la meva feina. Però no m’esperava que la llum d’aquells instants, a la una del migdia, m’arribés tan favorablement. Treballant des de dins la mateixa cel·la, les ombres dels barrots van omplir una paret que, d’una altra manera, hauria quedat buida i avorrida. La sort va fer que una fotografía que podia haver estat “una més” es convertís en una de ben atractiva. Però també diuen que la sort és dels que la busquen…