Violades davant els seus propis marits i familiars, torturades i ultratjades i, finalment, assassinades en les condicions més tristes, les dones del Darfur (Sudan), com a qualsevol altre conflicte del món, són la part més castigada. Ja és prou trist que els homes es matin a trets uns als altres, que a més les seves dones sofreixen unes conseqüències molt més tortuoses. Les Nacions Unides té una missió de pau aquí al Darfur que implica, entre altres coses, la protecció inqüestionable de la vida dels civils i, sobretot, dels desplaçats i refugiats. Però sorprenentment, malgrat la gran quantitat d’armament que els cascos blaus han instal·lat en aquestes terres (més de 15.000 soldats!), no es pot aturar el flux de denúncies de maltractament de dones. Cada setmana arriben comunicats en què es fa saber la violació d’alguna nena, l’assetjament d’una anciana o simplement l’assassinat d’una dona. I això passa sovint davant els ulls de les forces de pau! Qui ha de ser doncs el responsable d’aturar aquesta cruent realitat? És que les Nacions Unides no té prou autoritat? És que la comunitat internacional no pot imposar-se definitivament als arbitraris criteris dels bàndols enfrontats? No és més important la vida d’un civil que acceptar les regles imposades per les milícies rebels o del govern sudanès? Tristement sembla que no… Sembla que aquí ningú és capaç de donar un cop de puny sobre la taula en defensa dels més dèbils. L’ONU s’ha inventat fa poc la nova agència UN Women que, aparentment, ha de dedicar molts més esforços en la defensa dels drets de la dona en tot el món. Es volen destinar molts recursos a assolir la igualtat entre sexes quan, en racons com el Darfur, ni tan sols la dona té garantits els drets més fonamentals com el dret a la vida. Quina patètica contradicció…
Comments