És impossible que els fotògrafs poguem avui en dia sorpendre el públic amb alguna cosa nova. Tot ja està inventat. Només cal posar-se a navegar per internet per adonar-se que qualsevol enquadrament, temàtica, personatge o paisatge ha estat ja utilitzat anteriorment. Davant aquesta dura realitat, ens preguntem què cal fer per sobreviure, per donar sentit a la nostra professió. De fet, ens passa el mateix que als actors, els mags, els humoristes, els pintors o els escritors, entre moltes altres feines creatives. El que cal és, doncs, donar la visió personal de les coses. Aquí radica la nostra única salvació. Crec que la millor arma per donar un significat al fotoperiodisme és que el fotògraf miri la realitat amb ulls d’humà, l’entengui, la interpreti i doni aquell toc personal que el farà diferent. Cal ser sincers, cal que ens hi esforcem, cal un punt d’atreviment per aconseguir aquella novetat que tant volem. I deixem-nos de buscar grans temes, grans inversions en tecnologia i discursos buits. Tot ja està inventat.
