Sudan viurà un dia històric el proper 9 de gener (si no hi ha canvis d’última hora). Per primer cop des de fa molts anys hi ha la possibilitat de què sorgeixi un nou país al mapa africà. La població del Sud del Sudan tindrà el dret a l’autodeterminació. Milions de persones estan convocades a un referèndum que obre de bat a bat les possibilitats que aquest territori s’independitzi de Khartoum (la capital sudanesa). I és que històricament el sud del Sudan està ben lluny de la resta del país: de majoria catòlica (Sudan és bàsicament musulmana), de raça centro-africana (no àrab com al nord), de tarannà completament diferent i amb algunes llengües pròpies. La idiosincràsia d’aquest territori ha fet possible la creació d’un govern autònom (a Juba, la capital) i una estructura d’estat perfectament sòlida. Per assolir aquest estatus ha calgut, lamentablement, que hi hagués una guerra entremig, que encara segueix viva i que perilla de tornar-se més cruel. El conflicte ha arrossegat centenars de milers de morts, refugiats i desplaçats interns que encara no han pogut tornar a les seves cases. El referèndum, òbviament, aixeca ara nous temors. El dia després dels resultats, tant si guanya o no el sí a la independència, és una incògnita i tot apunta que hi haurà un revifament de les tensions entre el govern i les milícies que defensen el nou país. Les importants reserves de petroli que té aquest territori fan pensar que Khartoum no voldrà desempallegar-se’n fàcilment, tot i els compromisos que el seu president (Omar al Bashir) ha declarat verbalment en favor del dret a decidir. I, a més, tot el que passi a les urnes afectarà també l’altre conflicte que es cou paral·lelament a l’oest del Sudan: el Darfur. Hi ha un vincle fort entre el Darfur i el Sud del Sudan. Primer, perquè els dos territoris comperteixen frontera (les milícies armades d’ambdós bàndols la creuen tot sovint) i, segon, perquè hi ha nombrosos refugiats sud-sudanesos que fa anys que estan instal·lats al Darfur i que trigaran força temps a abandonar (si és que ho fan). Què passarà amb aquesta gent? Es convertiran en estrangers? Hauran de tornar al seu territori d’origen? Tenen la seguretat garantida per part dels seus veïns? El que sí és cert és que els sud-sudanesos que viuen al Darfur també podran votar sense moure’s del lloc. El passat 15 de novembre, els desplaçats en aquest territori han començat a formalitzar els seus drets per poder participar al referèndum. Un referèndum històric carregat de moltes pors…
